Barça: l'equip com exemple

A aquestes alçades de la lliga, la impotència competitiva de l'equip de Mourinho em resulta molt satisfactòria. Ho dic des de un punt de vista ben allunyat de l'afeccionat al futbol. Ho dic des del punt de vista de qui es preocupa per l'evolució de la nostra societat... si, si... pels models que s'imposen, pels exemples a seguir, pels models d'èxit que poden esdevenir referents, sobretot als nostres joves. Preocupat per fer possible la supremacia d'una sèrie de valors, per sobre d'altres. Esbombar i venerar el tarannà xulesc i prepotent, fins hi tot mal educat, de Mourinho i CR7 pot vendre diaris. També pot alimentar la testosterona de l'afecció madrilenya, però és l'exaltació d'un model nefast, i és un desgraciat exemple pels més petits, i en part, per cert percentatge d'una societat moldejable. Si el Madrid fracassa, fracassarà el model de la prepotència. Llavors guanyarà Guardiola; el model del respecte i la modèstia. Algunes fèmines han declarat preferir el model "d'enfant terrible" de Mou; el "chico malo" per sobre del bon jan de Guardiola, que prefereixen la planta de Cristiano per damunt d'un escarransit Messi. És l'eròtica del poder, la fortor dels mascles dominats. Un equip fet a base de milions d'euros, d'estrelles: prepotència ja en essència. Però si enguany el Madrid es despenja després d'encaixar un 5 a 0 del Barça, pot esdevenir tot plegat un simple acudit. Llavors els estirabots de Mou i Cristiano es reduiran a facècies d'un pallasso, a la ràbieta d'un imbècil. Guardiola ha moldelat un EQUIP en majúscules, en el seu sentit més ampli. Ell el lidera, és LIDER també amb tota l’essència. Per això aquest model ha foragitat discordants com Samuel Eto'o i Zlatan Ibrahimović. Tothom ha de treballar per l’equip per damunt d'ell mateix i això pot voler dir no jugar. Si; el individualisme i la genialitat pot ser un valor, fins hi tot en un equip amb un objectiu comú, però la ganyota, la xuleria, i la falta de respecte no. Per això m'agrada que perdi, però això m'agrada que sigui àmpliament humiliat; i un cop a terra, allargar-els-hi la mà amb educació, i declarar que el seu esforç ha estat encomiable, al més bell estil Pep Guardiola. Un exemple.