Indignez-vous!

Si indignez-vous! Avui he llegit a la Rahola que deia que el llibre de Hessel era un pamflet simple, buit i previsible... bé simple i previsible hi podríem estar d'acord - moltes vegades hi estic amb la Rahola- , però no pas buit de contingut; una sola paraula pot contenir l'essència d'un discurs de set hores. Ara que són a la plaça què? es pot canviar res des d'aquí? es poden transmetre missatges cohesionats? coherents? i alhora haver d’esvair qualsevol sospita de pertinença o partidisme? És estrany que la gent no renegués abans de tot el procés de resolució d'aquesta crisis... encara que sembli estrany, encara vivim massa bé. Som encara al primer món si més no.
Però ara que són a la plaça què? Vaig sentir esgarrifat la demanda per suprimir la llei anti-tabac, o la llei Sinde... no crec amb això mitiguem injustícies! També cal dir que d'altres propostes s'acosten al què, al meu entendre, cal exigir als governants. Què me'n dieu d'eliminar els paradisos fiscals? i de depurar responsabilitats de governs, reguladors, banquers, mercats i agencies de qualificació? i regular els mercats financers? i controlar l'especulació sobre les commodities? Ara bé, el govern de la Generalitat hi pot fer res? l'estat Espanyol i pot fer res ell sol? La resposta és no o ben poca cosa; ara bé, Europa i EUA globalment si però. Ells si que poden collar el paradisos, poden regular els mercats, i intervenir els bancs. Per tant, la llavor de la plaça sols florirà amb la internacionalització de la convocatòria amb certa contundència. És així de complicat i de senzill alhora. Catalunya i Espanya estan endeutats, han de tornar el deute i, els han instruït que ara cal tornar el que es deu, les conseqüències doncs recauen sobre tots nosaltres. Per una banda tenim els rescats com el de Grècia que s'ingressen directament als comptes dels bancs alemanys i francesos a compte del que aquests països els hi deuen (Ara algú ha entès per què la Merkel mana afluixar la mosca?) És a dir; no salvem els països, salvem els bancs. I per altra banda tenim els enginyers financers de Wall Street que van crear productes d'inversió fabulosos, tots basats en el deute solvent o no. Aquests taurons sense escrúpols ara neden per la Casa Blanca (1) al costat d'Obama; pot caure un banc, pot caure una asseguradora, però ells no cauen (2).

Tot això em recorda la meva primera entrada a aquest bloc , l'agost del 2008. No s'ha fet justícia, no s'ha rectificat res, els bancs i prestamistes ara són a boxes recarregant de combustible, xuclen del dipòsit comunitari... ho escanyen tot, ben aviat tornaran a irrompre amb força a la pista, com si no hagués passat res... però algú es pregunta perquè cada cop tarden menys en retornar a la zona de proveïment de combustible: l'observador intrèpid s'haurà fixat com un tubet discret connecta directament el dipòsit de benzina dels monoplaces amb els voraços sistemes digestius dels pilots. Per indignar-se!


1.- Ben Bernanke, el president de la Reserva federal, i Tim Geithner, secretari del Tresor d'Obama.

2.-Per exemple el secretari de Tresor de Bush, Hank Paulson -expresident de Goldman Sachs que va pactar el pla de rescat de l'asseguradora AIG on el principal beneficiari era Goldman Sachs- fins Dick Fulds, el president de Lehman Brothers que, després de dur a Lehman a la fallida, es va retirar al seu ranxo de muntanya a Montana amb gran part dels 500 milions de dòlars que havia cobrat en els seus deu anys al capdavant del banc.