divendres, 5 de setembre del 2014

L'Estat Islàmic i la pau de les Dones


Sovint intento comprendre els odis i les motivacions que alimenten la violència en el si de l'islamisme. Conèixer un país i una cultura ens pot retirar idees preconcebudes i prejudicis. Però cal dir que hi ha un gruix gens despreciable de la societat del pròxim orient que pot alimentar les files de l'anomenat Estat Islàmic (1). És així. De ben segur que Palestina, Iran, Irak, Afganistan s'han convertit amb l'ase dels cops, s'han convertit en víctimes que anhelen venjança. El model de vida segons els mandats de la xaria s'ha interpretat i s'ha extés en la seva versió més sinistre (2), més masclista. I aquí és on crec rau el problema; el paper al que ha quedat relegat la dona condiciona del tot la gestió del conflicte al pròxim orient.

A les societats occidentals on és possible l'accés de la dona al poder i en moltes altres comunitats en les que el patriarcat ha perdut força, la tolerància social cap a la violència és menor. Dono per superades les opinions acomplexades sobre les diferències físiques i mentals, evidents, entre homes i dones. En cos i ànima que diria el filòsof. Amb totes les excepcions que vulguin, el costat femení d'un poble impregna les relacions humanes, influeix en el que és tolerable o no ho és, amara el pensament col·lectiu, i la protecció dels fills està per sobre d'enviar-los a la guerra. Així doncs quelcom més semblant a un matriarcat a l'Islam segur en determinaria el futur, i la prosperitat evitaria que els mascles, pares i fills, s’adotzenessin en comandos del terror per a perpetrar l’enèsima revenja. En aquest hipotètic cas, no prosperaria pas aquest règim medieval que els condemna a l’ostracisme del progrés; ideològic, social i econòmic.

"Amb totes les excepcions que vulguin, el costat femení d'un poble impregna les relacions humanes, influeix en el que és tolerable o no ho és, amara el pensament col·lectiu, i la protecció dels fills està per sobre d'enviar-los a la guerra"

El procés català, amb Carme Forcadell i Muriel Casals destacant a la punta de llança d'una qüestió molt delicada, s'ha impregnat d'una serenitat, una no violència que ens convé per l'èxit del mateix. És veritat que Artur Mas i Oriol Jonqueres ho secunden igualment, però elles diria que ho impregnen tot plegat de certa tendresa.

Serenitat, tendresa. Dues paraules que als conflictes del pròxim orient resoldrien tanta misèria: que les busquin entre les seves dones.

1.- La violència de l'Estat Islàmic.

2.- Article didàctic sobre la Xaria.