..
D'entrada pensar que tot el món de la promoció urbanística, dels polítics desarrollistes, dels constructors, és corrupte, és, a banda d'injust, poc ajustat a la realitat. Ara bé, tot aquest món es fomenta sobre l'ambició, no dic pas que il·lícita, però al cap d'avall ambició econòmica i política.
..
Tota l'economia es basa en la competitivitat i en l'ambició individual i col·lectiva, però també en la responsabilitat i la serietat i la voluntat de servei i superació inherent a la condició humana. Però les plusvàlues i les possibilitats d'enriquiment han estat tant brutals, tant a l'abast de tothom, tan llamineres i alhora amb uns prerequisits tant poc exigents pel que fa a formació, infrastructura, coneixements i finançament, que han convertit el negoci del totxo en un festí caòtic però suculent. Les advertències no van servir de res, ni la lògica, no hi havia un pla preestablert en un mercat copsat per particulars, grans promotors, petits i grans especuladors, il·lusos hipotecats amb ànsies de millora social i petits i grans finançadors. Una orgia de diner fàcil. Crec que va el Sr. Almúnia que va dir" ¿ i quien se atrevia a retirar las copas a media fiesta?" Un bon resum. En un inici de segle amb creixement econòmic, llocs de treball, gran recaptació d'impostos, grans negocis bancaris, qui era el bonic que exigia aturador, moderació, impediments per tal d'adequar el volum de negoci al volum de demanda real? Qui s'atrevia a dir que era insostenible econòmicament parlant, sense por a l'ostracisme o encara pitjor, a equivocar-se?
..
Qui s'atrevia i s'atreveix com a mínim a dir que és insostenible per l'entorn són el ecologistes. No ni ha agrupacions ni individus més maltractats i proscrits que els ecologistes! Ja sé que moltes vegades alguns practiquen un ecologisme curt de mires i emprenyador, que es preocupa desmesuradament per l'arbre de la cantonada quan estan trinxant milers d’hectàrees. Però la gent que de debò ha lluitat i aixecat la veu contra infrastructures mal planificades i contra creixements i planificacions fora de mida, han estat insultats i odiats en silenci. Ningú tolera els idealistes! Odien qualsevol ingerència que de rebot pugui casualment perjudicar els seus interessos econòmics! Molts no entenen que es pugui estar en contra de qualsevol creixement! El dessarollisme els hi ha posat el pa a la boca! Com pot ser que s'hi dediquin sense treure'n res a canvi? Mal parits! Anormals! Ningú sap com fer les coses d'altra manera... i ara havien trobat el paradigma del creixement econòmic a l'abast dels llestos també... i fins hi tot dels burros intrèpids. Qui no arrisca no pisca. Rebenta la bombolla - pobre de tu que ho insinuessis! irresponsable!- i tornen a buscar gent formada, alternatives d'inversió, economia sostenible, competitiva internacionalment, valor afegit, qui s'ha afartat i retirat a temps... a esperar, qui s'hi ha entrempat ja s'ho farà. És lamentable.
..
Però tot això de pressa, de pressa, doblar, triplicar, quadruplicar, quintuplicar... ni la droga donava tant. En pocs anys s'han planificat, construït, requalificat, venut, aturat, traspassat, reiniciat, subrogat i licitat milers i milers de construccions i infrastructures de tota mena, i és clar, en aquest bosc caòtic els llops del blanqueig de diners, l'evasió d'impostos, les comissions, l'estafa i l'especulació han corromput a molts, i alguns polítics peces d'aquest engranatge, han sucumbit a l'euro. Fantàstic exemple i referent que poden esdevenir pels nostres joves en formació! Fabulós antídot per reforçar el missatge de la cultura de l'esforç! Immillorable antídot per lluitar contra l'abstenció! Sembla que el litoral valencià i ara el català no se'n salven. Caldrà esperar sentències però em temo el pitjor.
I ara que? Qui rescabala l'honor de la colla de veïns amb quatre pancartes reclamant seny requalificador? Trist penso que ara encara seran més odiats... doncs a sobre tenien raó! Insuportables! És inevitable, és un peix que es mossega la cua, tothom desitja que tot comenci a inflar-se altre cop; abans tenien feina i ara no. Per això els perdonen. Ells haguessin fet el mateix.
