Incomprensió mútua. Moltes vegades és el que hi ha. Cada territori rural té les seves particularitats però al Penedès - que em toca més de prop- les problemàtiques de convivència també existeixen per bé que no amb tant ressò que les dels Pirineus. Els pagesos i locals volen un entorn pràctic per a viure-hi i sense dificultats per a desenvolupar-hi la seva activitat, maten un animal o tallen un arbre per menjar o per escalfar-se, com sempre han fet, i es miren la masia i l'entorn sense sorprendre's de veure-hi verd, ni amplitud. Els neorurals i nouvinguts volen un entorn verge i bonic per a establir-s'hi, on no importen massa les dificultats que comporten l'aïllament i els desplaçaments, busquen un entorn tranquil on fer rutllar el seu negoci o on criar-hi els fills o simplement passar-hi el cap de setmana, veuen en la masia i l'entorn un luxe d'espai, simplicitat i de bellesa. És clar, tot això en termes generals. N'he vist de l'alçada d'un campanar d'ambdues bandes: he vist protestar en un ajuntament pel soroll dels tractors del diumenge al matí quan es llauren les vinyes. He vist, no us ho perdeu, queixar-se a un personatge -coresponsable d’asfaltar milers d’hectàrees, soterrar quilometres de rases, explanar hectàrees de conreus, enderrocar desenes de barraques i marges de pedra seca, arrencar centenars d'arbres, tot per a fer-hi diversos polígons- doncs l'he vist queixar-se de l'asfaltat d'alguns camins rurals! Els cotxes ara corren massa i no s'hi pot passejar- deia. Incomprensió total! De fang o de pols fins el coll cada cop que vens de treballar hauries! De l'altra banda també n'hi ha per explaiar-s'hi: he vist enrunar fonts i racons preciosos sense ser estrictament necessari, he vist tales d'arbres centenaris simplement perquè molesten la visibilitat d'un tomb, he vist abocaments il·legals de tota mena per mandra o per estalviar-se quatre rals. Les masies són un luxe escàs i cada cop més hereus desencantats d'un ruïnós negoci agrícola se'n desfaran a mans de famílies amb liquiditat; moltes estrangeres, totes urbanes. Les terres quedaran concentrades en poques mans; només per aquells que s'hi puguin dedicar de ple. Incomprensió mútua però condemnats a entendres. D'una banda cal estimar l'entorn però també apreciar la seva gent, si més no comprendre-la. Conèixer amb profunditat ens porta a estimar. De l'altra banda, cal adonar-se que una de les poques coses que queden de valor a l'entorn rural és el paisatge i que se'n pot treure rendiment. No tan sols del paisatge sinó de les noves idees i aportacions d'aquests nouvinguts; prendre les que es vegin bones, comprendre les que semblin dolentes. L'incipient economia turística té molt per recórrer, concretament l'enoturisme, al Penedès. Viure-hi tranquil, treballar-hi còmode, visitar-ho encantat, tots em de posar-hi part.
