PREFERENTS

Demano tan sols una mica de intel·ligència (1) i perspectiva, certa visió global de la situació, informar-se una mica, veure-ho amb perspectiva, posar els fets en correlació temporal i llegir documents o veure, si és massa demanar, documentals sobre els fets... i sobretot desfer-se de tota carcassa emocional, sobretot si un fins hi tot se'n sent responsable o que, si més no, hi ha pogut contribuir d'una manera encara que inconscient: n'estic segur.

Sobretot si un és empleat d'una entitat financera o si un té per herois encorbatats apòstols del neolliberalisme amb qui hi té xarxes d'interessos... cal desfer-se del vertigen que ocasiona desaferrar-se del discurs increïble, travat d'idees que es sostenen en supòsits i omissions, en un món de bona fe i d'interessos legítims, sense por a caure en un pou profund i curull de sentiment de culpa. Simplement n'estic segur que no en són de culpables. Doncs en una vila amfitriona d'una de les ex-caixes més grans del país, un té l'oportunitat de conversar amb nàufrags i empleats, víctimes d'aquest despropòsit que ha estat la gestió econòmica d'aquest país de les meravelles.

Qui vulgui, d'entrada, posar en dubte que els consells d'administració de les caixes no sabien el que vindria, primer que busqui les primeres entrades d'aquest bloc i en miri la data.

Continuem.

Les participacions preferents es van vendre majoritàriament a clients "domèstics" després del 2008; les caixes que no tenen socis capitalistes, podien seguir captant capital emetent preferents. Però ara per cada 100 € que deixaven en préstec ( ...i ja no en deixaven) necessitaven captar 8 € de capital addicional (les participacions preferents), seguint les exigències dels acords de Basilea II.

Necessitaven captar capital, ja eren al abisme i ho sabien, es van donar ordres a les seves sucursals per a vendre aquest producte (3).

És molt revelador llegir la següent entrada a la Viquipèdia: Participació preferent

Evidentment hi ha culpables i cal jutjar-los, hi ha víctimes i cal compensar-los, però el que no hi pot haver de cap manera és gent que no s'adoni del que ha passat i intenti justificar-ho. Tot té blancs, negres i grisos, tots les casos tenen singularitats, però cal desfer-se del detall, allunyar-se, enlairar-se per agafar perspectiva i adonar-se de la trista i decepcionant realitat, que la ràbia i l'orgull no ens facin amagar el cap sota l'ala.

I ara pensar, davant noves draconianes condicions contractuals, que som nosaltres els culpables de ser massa exigents, injustos buscadors d'interèssos bancaris inassolibles, que som incòmodes clients que demanem perjudicials hores d'atenció personalitzada, desconsiderats impositors que regategem comissions, en definitiva, obtusos que incomprenem les necessitats d'una banca amb la legítima intenció de guanyar-se la vida, és una cirereta que no hem de tolerar.


1.- (si intel·ligència, la hipocresia calculada no ho és per mi intel·ligència)

2.- Sala i Martin ho explica, més o menys bé, al següent vídeo:

3.- Queixes per la venta d'un producte que de segur portarà problemes, al TNC de juny de 2009: