Avui comença aquest bloc. N’hi ha tants! Però aprofitarem les meves ganes d’escriure i les meves feinetes a la revista local de Font-rubí (Montònec) per posar-ho a l’abast de la gent. Escriuré sobre el que penso, espero que serveixi per a establir un espai de debat i reflexió.
Centrem-nos... per què, un que prové de formació científica, observa la tendència a l’equilibri de totes les forces de l'univers i penso sincerament que també ho podem aplicar al pensament humà; el sentit comú, la ponderació... no! no desitjo uniformitzar, entre tu i jo trobarem el terme mig. Bé doncs, en temps de crisi econòmica i de models socials (crisi=canvi) podem aprofitar per reflexionar.
Si certs equilibris s’haguessin forçat des de l'administració, ara no caldria que els forcés el mercat (immobiliari sobretot) En un país on ens fan creure que es pot obtindre tot sense massa esforç (amb un nòmina i un aval dels nostresacrificatsparestotperres) i encara més; molts que no poden estar-se de seguir el model grancasamentpretenciós-viatgellunyicutre-cotxequenopucmantenir-casadelaòstia-nenquenoetpucatendrequehaigdetreballarquequicollonshopagaràtotaixò. És clar, que hi ha casos i casos, però seguim un camí on la targeta de crèdit s'estira com si fos goma elàstica... i és clar en el meu món d'equilibris i centres de gravetat, les gomes peten o s’encongeixen de cop.
Tot té una explicació, mai senzilla, doncs sempre interactuen més paràmetres dels que podem assimilar per molt que ho vulguem simplificar per entendre; Beneficis financers, directives de guanys imminents/incentius dels directius, ara/demà ja ho veurem... d'aquest tema ja en parlaré un altre dia.
I tot tornarà on toca, com a la teoria dels vasos comunicants i la resta de lleis.
