Goebbels (1) deia: "Una mentida repetida adequadament mil vegades es converteix en una veritat" Algú recorda el inefable ministre d'interior Ángel Acebes?(2) El comportament humà ha estat modelat sota unes instruccions fermes, un camí recte, que no permet errors, fracassos... tot i que quelcom d'instintiu també hi ha. La nostra ensopegada, aquell pas errat fora del vial, la nostra incapacitat d'acomplir els nostres objectius/desigs, triats o imposats, o perduts per camins que no són els nostres, ens empeny a adoptar imminents mesures correctores. Aquestes correccions poden ser reals (fets) o fictícies (mentides). No assumir allò que passa, ens pot dur a enganyar. Del contrari crec i valoro com a positiu assumir, reconèixer i fer, i corregir si cal. La mentida: substituta de la realitat. Si, per què la veritat porta molt a perdre, o ens exposa a la desaprovació dels altres; hem sortit del camí! no has complert les promeses! El senyor Acebes hi tenia molt a perdre, ben cert, amb aquella realitat. Però que porta a la gent, malgrat l'evidència, a creure una mentida? una mentida repetida, com la cita de Goebbels o la més popular i masses vegades injusta "cuando el rio suena algo lleva" Masses vegades ens fabriquem les nostres veritats al gust, segons els que volem creure'ns, però tard o d'hora caldrà mirar de fit a fit els fets.
En política i en la corrupció mediàtica, la repetició de la mentida evident, el desvergonyiment de negar allò comprovable, d'anar restant presència dels fets originals, la manipulació cooperativa, el suborn, pot crear una realitat nova, substituta, sinó per tothom, pels predisposats. Davant els presumptes casos de corrupció que esquitxen CDC i PSC, alguns es decantaran cap a l'abstenció decebuts, d'altres hi veuran un empat tècnic anivellador, i molts hi posaran un vel opac per no interrompre anys d'argumentació a taula i res que pugui esgavellar un idil·li polític, i no passar a engreixar la trista i grisa colla dels desenganyats i descreguts.
En altres àmbits vitals, la deficient comunicació, la vergonya, la falta de respecte al proïsme, la falta de valors, també aboquen a l'engany, la mentida, la justificació piadosa... pietat a un mateix. La por a exposar-se als altres tal com és, tal com ha actuat. I aquí encara més, la por a assumir la realitat, pot ben portar a creure’s les pròpies falsedats, si més no a trossejar la realitat en bocins ben petits, irreconeixibles, i anant-los justificant un a un, per a treure'n conclusions noves: mentides.
1.-Paul Joseph Goebbels (1897-1945) Polític alemany.
2.- Ángel Acebes
En política i en la corrupció mediàtica, la repetició de la mentida evident, el desvergonyiment de negar allò comprovable, d'anar restant presència dels fets originals, la manipulació cooperativa, el suborn, pot crear una realitat nova, substituta, sinó per tothom, pels predisposats. Davant els presumptes casos de corrupció que esquitxen CDC i PSC, alguns es decantaran cap a l'abstenció decebuts, d'altres hi veuran un empat tècnic anivellador, i molts hi posaran un vel opac per no interrompre anys d'argumentació a taula i res que pugui esgavellar un idil·li polític, i no passar a engreixar la trista i grisa colla dels desenganyats i descreguts.
En altres àmbits vitals, la deficient comunicació, la vergonya, la falta de respecte al proïsme, la falta de valors, també aboquen a l'engany, la mentida, la justificació piadosa... pietat a un mateix. La por a exposar-se als altres tal com és, tal com ha actuat. I aquí encara més, la por a assumir la realitat, pot ben portar a creure’s les pròpies falsedats, si més no a trossejar la realitat en bocins ben petits, irreconeixibles, i anant-los justificant un a un, per a treure'n conclusions noves: mentides.
1.-Paul Joseph Goebbels (1897-1945) Polític alemany.
2.- Ángel Acebes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada