NOMÉS PODEM SER ATEUS

__

Sóc conscient que ara tocaré un tema molt delicat. I que potser el títol d'aquesta reflexió té un xic de descentrat, però els titulars ja ho tenen això, la voluntat és d'atraure la mirada. Sempre he pensat que ser purament racional ens allunya certament d'una part molt important del que és "ser". El nostre cervell ens permet fruir o patir de la nostra part emocional fins el punt de perdre'ns. Però sincerament un home fet i dret i que toca de peus a terra n'ha de sentir d'una alçada d'un campanar i certs ritus, aplecs o litúrgies li poden semblar autèntiques extravagàncies, que en un altre context no pertanyerien a l'àmbit de la normalitat. Vull procurar no faltar al respecte, però tampoc vull trair al que penso. Un pot entrar a reflexionar sobre l’historia de les religions i la ingent quantitat de deus que han passat per les ments dels homes, els beneficis i els perjudicis que aquestes creences han aportat a l'home. El que és clar que en tots els processos evolutius de les societats les creences han estat inevitables i una part molt influent de la història. Vull parlar de creences i no de Déu i menys del Cristianisme doncs sovint es cau en l'etnocentrisme europeu i ben suposo que els 2000 milions de seguidors de les diferents faccions cristianes no pensen que els 5000 milions de terrícoles restants estan ben equivocats. Amb la religió em passa com amb la monarquia, em costa admetre que forma part de la societat adulta, que forma part també de ments privilegiades, de persones extremadament intel·ligents i sempre em penso que els collen els interessos, que no pot ser, que defugen de la sinceritat i malauradament massa sovint estic equivocat. Però malgrat això no dubto. Les societats primitives necessitaven divinitats per a justificar el món. La fe. Les societats modernes han evolucionat mentre se'n han deslliurat. No parlo només dels progressos científics, ofegats constantment pel fanatisme, sinó de progressos socials, de llibertat i de justícia, valors que paradoxalment moltes religions en origen els establien com a dogmes. La igualtat entre els homes, dones, jueus, musulmans, homosexuals, ateus, rics i pobres, malgrat ens queda molt per avançar, ha estat a força d’introduir en les societats i sobretot en el poder, valors que certes religions històricament han negat. El bé! Si senyor, la societat més raonable ha fet més pel bé, trencant la repressió davant de la falta de llibertat, davant de la injustícia, que moltes creences imposades. I no parlo d'incendiaris, ni de marxistes, sinó d'aquesta societat que s'equilibra entre aquests extrems impregnada de mil influències, massa cops a patacades i que evoluciona els valors benèvols de sempre per aconseguir la convivència pacífica i sostenible. Al segle XXI no podem negar l'evolució de les espècies (1), no podem lapidar a una dóna per ser adúltera (2), hem de promoure una societat laica amb valors que són universals i tot i que els ateus no disposem de la força de la fe, ni el control que proporcionen les religions, podem educar i donar exemple també amb el respecte cap als creients, però raonablement apartar-los del quadre de comandament, doncs malgrat el cert desconcert que provoca el viure sense un déu que ho explica tot, no ens impedeix conduir millor la humanitat que sota els efectes d'una embriagadora música celestial que no respon a la raó. Ja no cal déu per explicar el món. Malgrat tot el que ens queda per saber, els deus van néixer en la ment de la humanitat i moriran amb la humanitat i sense nosaltres restarà Tot.


1.-) Veieu que està passant als EUA amb el Creacionisme "científic"
i el que pensa la inefable Sarah Palin

2.-) Algunes creences són totalment contraposades a certs valors, cal veure quin és el tipus de justícia que s'imparteix.

.