Tots pertanyem a una colla estètica. Som uns estetes. Fins hi tot aquell que no hi té cura, aquell que va tal com raja, no se'n escapa. La imatge és intrínseca i un aparador. Fals! aquell que diu que no prejutja davant d'un personatge i la fila que fa!
Curiós és però el cas paradigmàtic d'alguns... diguem-ne titellaires, o peus negres, fumetes de la penya del cervessot que dit jo. Amb tots els respectes però, cadascú que visqui com vulgui, però vull remarcar l'extrema cura en la imatge que projecten. Si us dic; rastes agafades amb un monyo, samarreta imperi esparracada, sandàlies, pantalons amples, ronyonera plena de paper de fumar i el gos famolenc, de pel curt, que l'acompanya... no em digueu que no segueixen un cànon! Ni les més pijes presenten una imatge tant mimètica a les seves semblants! Pocs se'n escapen dels models a seguir, no hi ha imatges alternatives ja, sinó complementàries. Malviatge! devien dir els punks en observar les passarel·les que inspiraven! La moda ha anat incorporant elements estètics propis d'ambients marginals o models a priori radicalment anticomercials, transformant-los i fent-ho atractiu sobretot als joves que sempre han buscat transgredir. Transformant-ho hàbilment però per a donar empara a l'atreviment, a una transgressió pactada, on es garanteix que la societat no oferirà resistència, més enllà de la padrina de torn, escudats sota la rúbrica d'una gran marca; que certifica que de 100 € no baixa. Així doncs, un exercit d'okupes idèntics, encara que arrepleguin la roba dels contenidors d'Umana, no s’escapen de ser esclaus d'una imatge intrínseca, pròpia i sempre igual arreu... i observaran amb ràbia que els pantalons esparracats i bruts, arrossegats per terra, de Dolce & Gabbana -de la pija del davant a la cua de l'atur- són més autèntics i cool que els seus.
3 comentaris:
I?... Article en construcció, ben cert.
ja m'hi poso, ja m'hi poso...
Va home va, de pihippies sempre n'hi han hagut i sempre n'hi hauran, sobretot en aquestes contrades que en diem Penedès. Aquí la classe treballadora, la que omple els barris dormitori i d'on "sortien" els inconformistes, no ha existit mai!. Sempre hem estat una comarca provinciana però amb cert estatus social.
Aquí quasi tothom, si més no fins fa uns anys, treballava del que fos a més de tenir un o dos pams de terra, que l'hi permetien tenir uns "gastos" extres a raó dels petits i no tan petits ingressos d'aquests pams de terra en propietat, que cultivada o no, generava quelcom.
En els seus dies de gloria els que com jo reivindicàvem un altre manera de viure, pensar i actuar també teniem els nostres propis Pihippies però amb la feina i l'activisme es demostrava que no per portar un texà de tal o altre marca se'n era més o menys d'activista.
Avui dia i en això tens raó, l'estilitzar arreu una imatge inconformista es un dels paranys del consumisme. Ara bé, no se de que ens estranyem, també han comercialitzat fins a la sacietat la imatge del CHE i no per això ha perdut el seu sentit.
Publica un comentari a l'entrada